SOBRE CSMA
Missatge de benvinguda

Tinc el plaer de donar-te la més cordial benvinguda al Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d’Alacant, una institució amb més de cinquanta anys d’història i d’acreditada tradició acadèmica. Totes les nostres titulacions estan adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior i comprenen, en l’entorn de la música, les àrees d’interpretació, creació, investigació i pedagogia.
El CSM d’Alacant forma part del Campus d’Alacant dins de l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV). Més de quatre-centes persones integren la comunitat del CSMA entre alumnes, professors i professionals d’administració i servicis.
Per l’oferta global de docència, investigació i cultura, el Conservatori Superior de Música d’Alacant s’ha consolidat, en la forma de centre superior d’ensenyances artístiques de la música en què s’imparteixen estudis superiors (títol Superior de Música) i postgrau (Màster en Ensenyances Artístiques en Interpretació i Investigació de la Música), com una de les institucions de referència en la generació i transmissió del coneixement musical a Espanya.
Per aconseguir l’objectiu referencial de la I+D+i, hi ha una decidida aposta per les NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació) i els més avançats recursos per a l’aprenentatge i la investigació.
L’alumnat disposa d’accés a Internet gratuït en el centre. De la mateixa manera, com a objectiu primordial, està la internacionalització de la formació tant per als estudiants com per al professorat, impulsada a través d’una vigorosa política de mobilitat.
Així mateix, en la gestió dels nostres recursos, es posa de manifest la promoció de la cultura i el compromís social i mediambiental. Com a institució implicada en el Desenrotllament Sostenible, participa en la construcció d’un món més equilibrat, just i solidari.
Com a director, el model de Conservatori que vos presente és, abans que res, el d’un servici públic. Un centre obert a la societat en el seu conjunt al progrés del qual el CSMA ha de contribuir. Essencialment, pretenem treballar per a aconseguir un Conservatori més humà, des de la proximitat a les persones; gestionant amb elles i per a elles, fomentant la participació i el diàleg. Per a aconseguir-ho, en la meua opinió, resulta imprescindible impulsar la integració de persones, grups, òrgans i col·lectius a l’entorn d’un projecte comú i compartit. Un projecte en què tots ens sentim part i del que ningú es senta exclòs.
Entre tots aconseguirem que el CSM d’Alacant siga un centre més dinàmic, més competent i amb un major compromís amb els seus reptes de servici públic per a tota la societat. El nostre objectiu és ser cada dia millors i junts afrontarem, segur que amb èxit, el nostre gran desafiament: el futur.
T’invite que navegues pel nostre lloc web, que és la nostra targeta de visita, perquè així pugues apreciar el valor que t’oferix el CSM d’Alacant. Este és el teu Conservatori. Desitge que la nostra oferta satisfaga els teus interessos i participes des de la responsabilitat i crítica constructiva de qui se sent part d’esta comunitat, un Conservatori de tots i per a tots.
Espere que en este compromís compartit desenrotllem una formació plena i integral com a garant d’una societat més lliure i més justa. Benvinguts al vostre Conservatori, el Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d’Alacant.

Història del Conservatori Superior de Música d’Alacant,

per Ana María Flori López

El dia 20 de gener del 2008 es va commemorar el cinquanta aniversari de la posada en marxa del Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d’Alacant, principal centre musical de la ciutat i província que, des de la seua fundació, ha gaudit d’un reconegut prestigi nacional i internacional, avalat per la qualitat del professorat i l’elevat nombre d’alumnes eixits de les seues aules, que en l’actualitat són concertistes o professionals ubicats en distints Conservatoris, centres d’ensenyança i agrupacions de tot el món.
La gestació d’un Centre musical a Alacant va sorgir com a conseqüència de les constants inquietuds culturals de la Caja de Ahorros del Sureste de España. La iniciativa va ser del seu director general, el senyor Antonio Ramos Carratalá, qui la va exposar al president del Consell d’Administració, el senyor Román Bono Marín, al·legant la gran tradició musical en la ciutat i la necessitat de tindre un lloc apropiat on poder facilitar a la joventut l’estudi de diverses disciplines musicals. Este projecte va ser exposat per primera vegada en la Memòria de la Caja de l’any 1956, aprovant-se per unanimitat, el 12 de juny de 1957, la creació de l Instituto Musical del Sureste i recaient la direcció del mateix en Ricardo Ruiz Baquero.
L’Institut va tindre una gran acollida per part dels alacantins, ja que el curs, que va començar el 20 de gener de 1958, va comptar amb una matrícula de 360 alumnes i un pressupost, fixat per la Caixa, de 128.000 pessetes. Les assignatures que es podien cursar eren les següents: Solfeig, cant, dansa, piano, violí i guitarra; després es van incorporar les d’harmonia, contrapunt, estètica i història de la música. La clausura del curs va tindre lloc en el Teatre Monumental, l’ 1 de juny, actuant diversos alumnes de les classes de piano, violí i cant, l’Orfeó infantil i l’Orfeó Alacant. Va ser estrenat l’himne “Idealitat” de Ruiz Baquero, dedicat a la labor de la Caixa d’ Estalvis, sent considerat, des d’eixa estrena, com a himne oficial de l’Institut Musical.
El 5 de setembre el Consell d’ Administració va acordar demanar al compositor Óscar Esplá l’autorització pertinent per a donar-li a l’Institut el seu nom, donada l’eminent figura d’este alacantí il·lustre; al ser afirmativa la seua resposta este Centre va passar a cridar-se, des del 31 d’octubre, Institut Musical “Óscar Esplá”. En la seua primera visita a l’Institut que portava el seu nom, el mestre Esplá va donar els autògrafs originals de la Nit de Nadal del Diable i la Sonata del Sud.
La inauguració oficial va tindre lloc el 4 de febrer de 1959, amb la benedicció del local, ubicat en el cèntric carrer de Sant Ferran núm. 30, continuant amb un brillant homenatge al mestre Esplá, celebrat en la Sala d’ Actes, que va començar amb unes paraules del senyor Antonio Ramos Carratalá, donant lectura a uns folis escrits per Esplá (que no va poder assistir a l’acte) sobre la ciutat d’Alacant i les seues manifestacions artístiques. A continuació, va tindre lloc el recital dedicat íntegrament a l’obra del compositor i interpretat per professors del centre. Es van escoltar les Cadències espanyoles i Berceuse per les pianistes Carmen Rueda i Milagros Sogorb; el guitarrista José Tomás va interpretar les Impressions Llevantines, Mari Carmen Jordán les cançons de Lírica Espanyola, Rogelia Galiana va ballar els Esbossos llevantins i la violinista Josefina Salvador va tocar el primer moviment de la Sonata op. 9, clausurant l’acte l’ Orfeó Alacant. La primera actuació pública de l’alumnat en la Sala d’ Actes va tindre lloc el 24 de maig de 1959.
L’any 1960 suposaria el començament d’una sèrie de canvis importants per al futur del centre, ja que Ramos Carratalá va mantindre una conversació amb el ministre d’ Educació, el senyor Jesús Rubio, sobre el desig de la Caixa d’ Estalvis que l’Institut poguera obtindre la categoria de Conservatori Professional. El mestre Esplá va ser anomenat director el 31 de juliol, continuant les negociacions amb el Ministeri i realitzant importants canvis en el centre, entre els que van destacar la convocatòria d’oposicions per al professorat, redactant els programes d’estes proves i el Reglament General de l’Institut.
Les primeres oposicions a càtedra es van realitzar l’any 1961 i les places convocades van ser: piano, violí, cant, harmonia, solfeig, guitarra, dansa i història i estètica, presentant-se un total de 37 candidats per a cobrir-les. Els tribunals van estar presidits pel mestre Esplá i van comptar amb les personalitats següents: Federico Mompou que va actuar com a vocal permanent, Julio Gómez, Conchita Badía, Regino Sáinz de la Maza, Fernando Remacha, Dolores de Pedroso i Antonio Iglesias. Les càtedres atorgades van recaure en: Jaime Mas Porcel (piano), Josefina Salvador (violí), José Peris (harmonia), Rafael Casasempere (solfeig), José Tomás (guitarra) i María Padilla (estètica i història de la música). Les càtedres de cant i dansa van ser declarades desertes, exercint-les interinament les senyores Carbonell Jordà, Ortega i Galiana fins a la nova convocatòria d’oposicions. Així mateix, es van nomenar professors auxiliars a José Mira Figueroa (piano), Carmen Riera i Carmen Roda (solfeig) i Ruiz Baquero (cant).
La consecució del prestigiós premi de guitarra “Andrés Segòvia”, guanyat pel catedràtic José Tomás, en 1961, va elevar al primer pla de l’actualitat musical internacional a l’Institut, realitzant-se la primera inscripció d’un alumne estranger, l’argentí Guillermo Florens. A més, el mestre Esplá va establir cicles de conferències i concerts pels professors del centre; així, era corrent veure en els programes a José Tomás, Josefina Salvador, Mas Porcel, Mira Figueroa i altres.
Alacant va tindre el privilegi de celebrar l’any 1962 un Congrés dels Conservatoris no oficials espanyols per a gestionar amb el Ministeri moltes qüestions relatives a l’ensenyança musical i la situació dels mateixos. En les actes de sessions realitzades va constar prendre a l’Institut Óscar Esplá com a model de centre pedagògic, circumstància que va contribuir favorablement per a la concessió del grau de Conservatori Professional, per Decret del Ministeri d’ Educació aprovat el 21 de desembre de 1962. Gràcies a este decret la vida musical a Alacant va donar un gir important, ja que,
ja que, entre altres qüestions, l’alumnat no va haver de desplaçar-se a altres Conservatoris per a obtindre els títols oficials. Els programes de les diverses especialitats i assignatures es van mantindre, al ser molt semblants al pla oficial de Madrid. El mateix mestre Esplá manifestava que les càtedres que no estigueren en propietat eixirien a oposició i les altres places, a concurs. El primer curs que es va posar en marxa amb la concessió del Grau Professional va registrar una matrícula de 277 alumnes oficials i 72 lliures.
Després de realitzar la nova reorganització del centre la plantilla va quedar constituïda per 19 professors, dels quals 8 van ser catedràtics. Per primera vegada es van incloure les especialitats de vent-fusta i metall, percussió i iniciació musical.
Gran importància i solemnitat tenien els actes d’obertura de curs, on el mestre Esplá impartia una conferència sobre algun aspecte de la música i a continuació tenia lloc l’entrega de diplomes als alumnes que havien obtingut la qualificació d’excel·lent i als guanyadors dels Premis Extraordinaris. L’acte solia acabar amb un recital oferit per algun professor de l’Institut. També van impartir conferències i cursos en la Sala d’Actes prestigiosos
músics com Jean Fournier, Henrick Crafoord, Luis Galve, Rosa Sabater, Pilar Bayona, Roberto Bravo, Ramón Coll, Leopoldo Querol, Rita Bouboulidi, Esteban Sánchez, Miguel Zanetti, Trinidad Sanchís, Marisa Robles, Regino Sáinz de la Maza, María Fux, Isabel Rivas, Isabel Penagos, Rafael López del Cid i altres.
La violinista Josefina Salvador va ser guardonada amb la medalla de la Fundació Ysaye de Bèlgica i anomenada amb el títol de Delegada per a Espanya de la dita institució, al març de 1971. En l’acte d’entrega de la condecoració va interpretar la Sonata en Fa major de Locatelli-Ysaye i la Sonata d’ Esplá. A més, va estrenar per primera vegada a Espanya el Poema elegíac, Botara-la carnavalesca i la Sonata de Ysaye. L’Institut quedava insuficient per a l’augment d’alumnes que es registrava cada any. Davant de la impossibilitat d’admetre totes les demandes, el curs 72-73 va ser el primer en què es van haver de realitzar proves per a accedir als estudis oficials. Les preferències de l’alumnat eren piano, guitarra i ball, però eixe any va haver-hi un considerable augment de la matrícula de vent.
En Consell de ministre de 25 de gener de 1974 va eixir un decret en què es concedia validesa a les ensenyances de Grau Superior en l’Institut; la conseqüència del decret va ser la massiva inscripció d’ alumnat, la qual cosa va fer que la Caixa d’Estalvis haguera de condicionar l’edifici del carrer Sant Ferran amb 23 aules, sent inaugurat el 5 de novembre de 1975 amb un total d’ 1.754 matrícules. L’obertura del curs va anar a càrrec de Vicente Perelló, nou catedràtic del Centre.
L’any 1976 va començar molt negativament, ja que el 6 de gener moria a Madrid el mestre Esplá. Els directors que li van succeir van ser: Gerardo Pérez Busquier (1976), Vicente Perelló (1981), Josefina Salvador (1985), José Vicente Cervera (1986), Jesús Mula (1987), Sara Guarinos (1992), M. Consuelo Giner (1993), Roberto Trinidad (1998) , Juan Iborra (2004) i José Vicente Asensi (2012).
El Conservatori va passar a l’Administració de l’Estat en 1981. Per a això la plantilla del professorat va ser ampliada, es van afegir noves especialitats i un any després es van celebrar oposicions a Madrid a fi de cobrir les places en propietat. Les instal·lacions del carrer San Fernando no tenien suficient espai per al constant augment de l’alumnat, havent d’habilitar-se en la dècada dels 80 algunes aules del Col·legi Benalúa i a continuació altres en la zona de Campoamor, fins al trasllat a un edifici del Monte Tossal, lloc que ocupa en estos moments.
El Conservatori ha concedit condecoracions i homenatges a persones o entitats rellevants que han col·laborat amb el Centre. La primera medalla, en 1988, va recaure en Manuel Sánchez Monllor, subdirector d’Obres Socials de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani. També van ser guardonats: la Societat de Concerts d’Alacant (1990), José Tomás (1992), José Peris (2000) i Vicente Perelló (2000).
Des de l’any 1999 gaudix d’autonomia com a Centre de Grau Superior per decret del Govern Valencià, amb data 9 de febrer, comptant
en el curs 2016-2017 amb 80 professors i 368 alumnes matriculats.
Ana María Flori López és Musicòloga, Professora del Conservatori Superior de Música d’Alacant i Doctora en Música.

Director: Sr. José Vicente Asensi Seva
Vicedirector: Sr. Jesús M. Gómez Rodríguez
Cap d’estudis: Sra. M. Angeles Galán Estacio
Secretari: Sr. Segundo Fernández Garri

  • Reglament de Drets, Deures i Normes de Convivència de la Comunitat Educativa del Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d’Alacant

PROFESSORAT

ÒRGANS DE GOVERN

SECRETARIA